El nostre sistema de salut als ulls d’un pres

El sistema de salut als ulls d’un pres (clica aquest enllaç o la imatge)

Article d’opinió d’Oriol Junqueras

ATACS CONTINUATS A L’AUTOGOVERN DELS MUNICIPIS, ACCENTUATS EN MOMENTS DE CRISI.

LA HISTÒRIA ES REPETEIX... Versió 2...

José Luis Benejam, batle d’Alaior, ha destacat que «actualment, l’Ajuntament d’Alaior compta amb uns romanents que es troben al voltant dels 6.700.000 d’euros. Això s’ha reunit al llarg de molt de temps i amb molt d’esforç per part de tots els alaiorencs ialaiorenques. Només l’ajuntament hauria de tenir accés a aquesta important suma idestinar-la a tot allò que cregui necessari».

Des de l’Entesa de Ferreries estem contents que el Batle del PP d’Alaior, reconegui que els romanents disponibles als ajuntaments s’han reunit al llarg de molt de temps i amb molt d’esforç per part de tots els veïns.

Del que s’oblida és que aquest esforç s’ha fet d’ençà de la crisi de l’any 2008, amb la reforma constitucional espanyola de 2011 que va modificar l'article 135 de la Constitució espanyola, establint en el text el concepte d'estabilitat pressupostària i que el pagament del deute públic fos el primer a pagar enfront de qualsevol altra despesa de l'Estat en els pressupostos generals, sense esmena o modificació possible.

Posteriorment el PP va aprovar la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (Llei Montoro), la qual va desenvolupar aquests conceptes i definir el concepte i aplicació de la regla de despesa d’obligat compliment a totes les Administracions Públiques, obligant les administracions públiques a limitar la seva despesa pública per fer front a les necessitats de la ciutadania, sense tenir en compte la situació econòmica concreta de cada administració en aquell moment.

Potser ha arribat el moment que el Batle d’Alaior, demani al seu grup al Congrés dels Diputats l’eliminació de l’article 135 de la Constitució Espanyola, per deixar d’aplicar l’austericidi d’Estat aplicat el 2012. És la única via per remuntar l’economia, quan s’acabi el confinament. Perquè no només els municipis han de respondre, també ho ha de fer l’Estat.

A.E. Entesa de l’Esquerra de Ferreries

Divendres, 17 d'abril de 2020

ATACS CONTINUATS A L’AUTOGOVERN DELS MUNICIPIS, ACCENTUATS EN MOMENTS DE CRISI.

LA HISTÒRIA ES REPETEIX...

La crisi econòmica de 2008 va accentuar la centralització de la capacitat de decisió i de govern de l’Estat sobre les altres administracions més properes i coneixedores de la realitat social i econòmica dels seus territoris (autonòmiques, insulars i locals).

Així, la reforma constitucional espanyola de 2011 va modificar l'article 135 de la Constitució espanyola, establint en el text el concepte d'estabilitat pressupostària i que el pagament del deute públic fos el primer a pagar enfront de qualsevol altra despesa d l'Estat en els pressupostos generals, sense esmena o modificació possible.

Aquest article 135 va derivar en l’aprovació de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, la qual va desenvolupar aquests conceptes i definir el concepte i aplicació de la regla de despesa d’obligat compliment a totes les Administracions Públiques, obligant les administracions públiques a limitar la seva despesa pública per fer front a les necessitats de la ciutadania, sense tenir en compte la situació econòmica concreta de cada administració en aquell moment.

Aquesta Llei i l’aplicació de la regla de despesa han minvat substancialment l’autonomia i la suficiència financera de les Administracions Públiques i molt especialment de les corporacions locals per fer front a les múltiples necessitats del dia a dia en els seus municipis.

Des de llavors ençà, i ja en els darrers anys de millora de l’economia, l’Estat s’ha seguit endeutant i ha limitat la capacitat de despesa de les administracions -especialment dels ajuntaments-, obligant a reduir deute per damunt de tot, sense tenir present la situació econòmica i financera concreta de cada administració. És a dir, ha reduït deute públic a costa dels ajuntaments i les CCAA, a la vegada que els ha limitat la capacitat d’autonomia per donar les respostes amb solvència a les necessitats socials i econòmiques de la seva ciutadania.

Ara ens toca viure la situació d’estat d’alarma per la crisi sanitària provocada pels intents de contenció del contagi del coronavirus COVID-19, sobre la gestió de la qual ens estalviarem d’opinar a hores d’ara.

En aquests moments és tot una incertesa sebre quant temps s’allargarà el confinament de les persones, i per tant, l’abast de l’impacte econòmic i social que aquest tindrà sobre l’economia dels territoris.

La realitat és que les dues primeres setmanes de gestió de la crisi a nivell municipal han evidenciat que les limitacions de despesa pública i de la capacitat d’autogovern aquests darrers anys, no han ajudat gens a estar preparats per abordar situacions d’aquesta magnitud.

En aquest sentit, el Govern de l’Estat ja ha anunciat mesures econòmiques per fer front a la situació, les quals consideram del tot insuficients. Entre aquestes mesures es troba la mobilització de fons a través de les CCAA per donar respostes a situacions socials d’emergència i que permetrà l’aplicació dels superàvits de les altres administracions que fins ara no els ha deixat emprar, però només per a despesa social. Aquestes mesures atempten novament contra la capacitat d’autogovern dels ajuntaments, que són els que millor coneixen la realitat social i econòmica dels seus territoris.

Des dels ajuntaments esteim desbordats per la situació, i tenim clar que aquestes dues setmanes esteim en una primera fase de la crisi, durant la qual s’ha realitzat la diagnosi i detecció de l’abast de les necessitats més urgents a atendre, que bàsicament s’han centrat a donar respostes a les persones que més ho necessiten, els col·lectius d’especial vulnerabilitat i persones amb alt risc de contagi, concretament destinades a la cobertura de necessitats bàsiques.

Tot i així, tenim clar que si aquesta situació s’allarga entrarem en una nova dimensió, en una crisi econòmica profunda durant la qual els ajuntaments haurem d’estar preparats per abordar-la de forma pautada en la mesura de l’evolució que vagi tenint aquesta crisi sanitària, i probablement s’hauran d’anar prenent mesures graduals en funció de la situació concreta de cada moment.

Per abordar aquesta situació, des dels ajuntaments necessitam les mans lliures, i per açò, hauríem de reclamar al Govern de l’Estat mesures descentralitzadores per donar respostes adequades a la situació de cada territori, com poden ser entre d’altres:

• 1- Que es pugui disposar del superàvit per a les necessitats concretes dels respectius municipis, siguin socials o econòmiques.

• 2- Que es canalitzin ja a totes les administracions públiques, els fons de contingència social anunciats pel Govern de l’Estat.

• 3- Que una vegada passat el període d’estat d’alarma, s’abordi sense més demora el sistema de finançament de les comunitat autònomes i dels municipis.

• 4- Que una vegada passat el període d’estat d’alarma, el Govern de l’Estat es comprometi fermament a donar respostes immediates a les problemàtiques històriques dels territoris per abordar amb garanties el restabliment de les seves economies (entre elles, la millora de la connectivitat aèria de les Illes, i especialment a Menorca).

A.E. Entesa de l’Esquerra de Ferreries

Dissabte, 28 de març de 2020

Programa electoral de l'Entesa

Pitjau sobre la foto

...o aquí per veure el programa electoral de l'Entesa

Ferreries, ciutadania participativa

L'essència de la democràcia és que la gent, la ciutadania, es faci seu el progrés i la millora del seu poble o ciutat, la tasca del governant de torn es facilitar i trobar espais de participació per tal de decidir què és el millor per a tots, i si pot ser amb el màxim consens possible. Un espai de participació ciutadana que tenim a Ferreries és l'Agenda Local 21, un espai on entitats de tot tipus, persones en general, tenim una via de comunicació més directe amb l'ajuntament de Ferreries per tal de dur endavant el que és bo per a Ferreries. Per cert Ferreries i Sant Lluís són els únics pobles de Menorca on encara hi ha Agenda Local 21, ens demanam si darrerament el Consell Insular ha fet tot el possible per propiciar aquesta participació ciutadana a través de l'Agenda Local 21 als altres pobles. 

Aquests darrers dies assistim amb interès a les Jornades sobre la Reserva de la biosfera que ha organitzat l'AL21 de Ferreries amb motiu del seu 10è aniversari. És interessant escoltar les propostes i les reflexions que han fet entitats de Ferreries, de Menorca, del món empresarial, etc. sobre allò que creuen que ens hauria d'aportar ser Reserva de la biosfera, esperam que de les conclusions d'aquestes jornades s'en facin ressò ajuntament de Ferreries i Consell Insular de Menorca.

"Ferreries floreix" és un altre exemple de participació ciutadana de la gent de Ferreries, falten molts dies encara per a la cita, 30 i 31 de maig, i alguns vesins, vesines de carrers preparen il-lusionats les seves garlandes, flors, estores, etc. per lluïr-se durant aquests dos dies d'exposició floral al carrer.

Per altra banda creim que no és un bon exemple de participació ciutadana l'anomenat projecte Bulevard, l'acondicionament de l'antiga carretera que passava per Ferreries, entre altres coses perquè no s'ha propiciat aquesta participació ciutadana per part de l'ajuntament de Ferreries, no s'ha demanat a l'AL21, als vesins què en pensaven d'aquest projecte, sentim que la gent no se l'ha fet seu, és massa car i no resoldrà els problemes d'aparcament de cotxes, diuen el que hi viuen aprop. Els vesins i vesines de la carretera i els partits polítics van poder veure amb anterioritat el projecte però quan ja estava tot ben enllestit.

El carril bici a Cala Galdana, el projecte de recuperació de camins i miradors de s'Ermita de Ferreries, la recuperació del Camí d'en Kane, el Centre d'interpretació de s'Enclusa, Ferreries Floreix, etc. han estat alguns dels grans temes que han sorgit de l'interès i de la participació ciutadana d'entitats i gent de Ferreries a l'AL21. D'altra banda temes com el tancament del museu de la Natura, la suspensió del servei de recollida selectiva de la matèria orgànica, la consulta del tancament o no del trànsit rodat del carrer Sant Bartomeu, el projecte Bulevard, les propostes del dia a dia de neteja i millores de Ferreries, etc. han costat que arribessin a oïdes de l'ajuntament de Ferreries.

En un espai de temps de no gaire llunyà s'haurà de plantejar el debat i la participació de la gent de Ferreries en temes importants com la diversificació de l'economia, la feina, els comerços, el turisme, els productes locals i artesanals de Ferreries; la promoció turística de Ferreries i dels seus espais naturals, el rellançament del petit comerç, el resorgiment i la recuperació del mercat artesanal...

Hem de seguir propiciant la participació ciutadana en les millores de Ferreries.

Entesa de l'Esquerra de Ferreries

Conclusions dades estadístiques legislatura 2011/2015

Per aquells a qui agraden les estadístiques, els nombres, les curiositats d'una anàlisi estadistico-política-plenària de l'activitat municipal de l'ajuntament de Ferreries durant aquests darrers 4 anys... aquí ho teniu! segurament no és del tot exacte, potser falten dades o ens hem equivocat contant però allò important és mirar-ho des d'una perspectiva general, global, objectiva...

Des de juny de 2011 a maig de 2015, s''hauran celebrat 46 plens, les que abarquen aquesta legislatura.

Dades fins el febrer de 2015

-hi ha hagut 14 absències de regidors als plens

-S'han presentat 176 dictàmens i 182 votacions de dictàmens, amb els següents resultats:

.PSOE, 138 vots a favor, 0 en contra, 32 abstencions (12 no votats per absències dels regidors)

.EEF, 517 vots a favor, 3 en contra, 171 abstencions (37 no votats per absències dels regidors)

.UME/PI, 178 vots a favor, 2 en contra, 2 abstencions.

.PP, 872 vots a favor, 20 en contra, 10 abstencions (8 no votats per absències dels regidors)

..............

-S'han presentat 59 mocions:

.aprovades per unanimitat: 17 mocions= 28,81 %

.aprovades: 28 mocions= 47,46 %

-rebutjades: 12 mocions= 20,34 %, 11 (18,64%) rebutjades amb el Vot de Qualitat del batle (quan hi ha empat de vots el batle pot desempatar amb el seu Vot de Qualitat)

.votades per punts: 2 mocions= 3,39%

L'Entesa ha presentat 8 mocions, de les quals 6 han estat rebutjades amb el mateix resultat: 5 vots a favor (EEF i PSOE), 5 en contra (PP) i 1 abstenció (UME/PI), desempata el senyor batle amb el Vot de Qualitat. 1 moció votada per punts, i 1 moció aprovada per 6 vots a favor (EEF, PSOE i UME/PI) i 5 en contra (PP)

18 mocions presentades per EEF i PSOE, 6 rebutjades (2 amb Vot de Qualitat) i 11 aprovades, 1 d'elles per unanimitat. 14 de les 18 mocions han rebut els 5 vots en contra del PP i 3 mocions amb abstenció.

20 mocions presentades per EEF, PSOE I UME/PI. Totes aprovades, 8 per unanimitat. 12 de les 20 mocions han rebut els 5 vots en contra del PP.

2 mocions del PSOE aprovades per unanimitat.

3 mocions del PP aprovades per unanimitat.

4 mocions d'UME/PI, 1 aprovada per unanimitat, 2 aprovades per majoria i votada per punts.

2 mocions PSOE i UME/PI aprovades per majoria

2 mocions presentades conjuntament aprovades per unanimitat.

.........

S'han formulat més de 340 preguntes, 343 concretament, 246 l'Entesa (71,72 %), 76 PSOE (22,16 %) i 21 UME/PI (6,12%).

Del tema que més preguntes s'han fet és el del Projecte de s'Enclusa, 42 preguntes, seguit pel tema del Camí d'en Kane amb 19 preguntes, pel de l'Escoleta infantil 0-3 anys, amb 18 preguntes, 15 l'EDAR o depuradora, 15 la reconversió de la Carretera General en carrer i 14 sobre l'Auditori. Altres temes demanats han estat el Casal de joves, pisos de l'IBAVI i aparcaments de Cala Galdana.

Auditori de Ferreries: espai cultural emblemàtic

La inauguració de l'Auditori de Ferreries serà una fita històrica. Serà  un d'aquells dies que tot el poble haurà de guardar de forma emotiva en el seu record.

Ferreries comptarà amb un espai cultural que serà emblemàtic pel poble. L'Auditori de Ferreries serà un somni fet realitat..

Si miram cap enrere podem constatar que fa molts anys,  l'Ajuntament, fent-se ressò de la inquietud de les entitats culturals (grup de teatre, grups de ball fandango, Banda de música, coral infantil i juvenil, escola de música, Amics de la música, escola de dansa, grups de música...) va iniciar el procés que ara finalment és una realitat.

Es va arribar a un consens entre tots els grups polítics de com havia de ser aquesta Sala. L'objectiu era que tingués dues parts, una de formació, que donés cabuda a les entitats culturals, i un teatre.

Fem una mica d'història. L'any 2002 l'Ajuntament de Ferreries va fer una convocatòria d'un concurs d'idees, del que quedà guanyador l'avantprojecte presentat per l'arquitecte Javier Bardón Artacho. Paral·lelament es van iniciar els tràmits d'adquisició de la parcel·la on s'havia d'ubicar la Sala.

L'Ajuntament  va dedicar tots els esforços en cercar finançament per a l'execució de les obres.

El mes de setembre de 2004  el ple de l'Ajuntament aprovà el projecte executiu. D'aquesta forma l'any 2007 es signa el contracte d'obres. I així, en diferents fases, vèiem com  l'edifici anava agafant forma.

La corporació municipal, en tot aquest temps, ha fet el possible per aconseguir finançament ja bé del Govern Balear a partir del Pla de Desestacionalitat Turística i dels Fons Estatutaris, o del Consell Insular, per tal que a dia d'avui tinguem la Sala Polivalent o Auditori acabat.

Ferreries tenia mancança d'un espai emblemàtic com aquest, tenia mancança d'espais físics per desenvolupar-se culturalment, a través de la música, la dansa, el teatre ... A la fi aquest anhel serà satisfet de forma notòria.

Avui ens sentim contents perquè les entitats podran aprofitar i gaudir de les possibilitats d'un espai com aquest. D'aquesta manera podran desplegar molt millor la seva oferta per a l'aprenentatge de la música, la dansa, el teatre, el cant coral… i el poble podrà gaudir millor de les seves exhibicions.

Fruit del consens, fruit del treball físic i intel·lectual de molta gent, de molts treballadors i treballadores, fruit de moltes gestions, de moltes anades i vingudes, Ferreries obrirà portes a un espai de cultura, de música, de dansa, d'arts escèniques… que ha de servir per seguir avançant com a poble especialment cultivat i especialment educat. I així anar creixent com a col·lectivitat que estima i promou la creativitat i la cultura.

Avui tots, tot Ferreries, ens sentim especialment contents d'inaugurar i obrir portes a l'Auditori i al centre de formació polivalent; aquest espai multicultural empès i desitjat pel poble i destinat, sobretot, per a la gent del poble, però a la vegada obert a altres possibilitats i usos i a l’illa de Menorca. 

Des de l'Entesa, estem gratament satisfets, ja que arribar a aquest moment era també un dels nostres objectius. A partir d'ara iniciam un nou camí que també requerirà consens i voluntat per ser capaços de tenir-ne cura i gestionar-lo de la millor manera possible, fent que es rendibilitzi al màxim aquest nou espai que finalment posam en marxa.

Un altre 8 de març

Un altre vuit de març, una nova celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora. Té sentit recordar que encara no hem arribat a la plena igualtat home-dona? Nosaltres, l'Entesa de l'Esquerra de Ferreries pensam que sí, i no només en dates concretes com aquesta, sinó tots els dies de l'any. Té sentit recordar-ho, i a més, creiem que és una obligació seguir fent-hi feina, tant a nivell de compromís personal, com polític, educatiu, a nivell laboral, a dins les entitats... Perquè a pesar que s'han fet molts avenços, no ens podem adormir, encara tenim desigualtats, encara hi ha rols per superar, encara hi ha massa relacions homes-dones marcades pel masclisme; poca presència de les dones en segons quins estaments de la societat i més traves al món del treball, a l'hora d'accedir a un lloc de feina.

Pensam que el camí de la igualtat home-dona no és un camí recte en el qual s'avança sempre cap endavant. Es donen avanços i retrocesos, i a aquests darrers hem de procurar eludir-los, combatre'ls, amb la feina constant del dia a dia, però també amb la denúncia i l'oposició, quan els que volen fer-nos retrocedir ho fan des del poder, sigui econòmic o polític. Ara mateix en la situació actual, de crisi econòmica, de governs de dretes, veiem que resulta molt fàcil fer passes enrere i hem d'estar vigilants. D'altra banda, tampoc hem de baixar la guàrdia en l'educació, en el marc de la família, de l'escola, com a poble. Si som capaços d'inculcar valors com la igualtat, el respecte als altres, el saber compartir, el bé comú… Sens dubte estem posant uns fonaments sòlids i obrint camí per tal que la nostra societat, a partir d'un present esperançador, sigui molt millor, més justa i igualitària del que era abans.

Des de l'Entesa pensam que també a nivell d'Ajuntament, tant si es governa, com si s'està a l'oposició, s'ha de fer una feina encaminada a que les diferents administracions treballin per tal de que les lleis, les legislacions, vagin sempre en el sentit d'aconseguir una societat més igualitària. I si açò és important en temes d'igualtat d'oportunitats, de protecció als més desafavorits, etc. també ho és en el de la igualtat home-dona. Per tant, encara que davant segons quines legislacions o propostes no poguéssím incidir directament, sí que hem de fer arribar la nostra veu, les nostres propostes a les altres administracions. I si comptam amb un ampli recolzament de la ciutadania molt millor. Com hem dit en altres ocasions, viure en democràcia és participar, no podem acontentar-nos solament en anar a votar cada quatre anys.

Entesa de l'Esquerra de Ferreries

Sobre la unitat de moviments progressistes

Si una cosa teníem clar el grup que vam impulsar l'Entesa de l'Esquerra de Ferreries, fa vint-i-set anys, era la necessitat d'acostar esforços, de confluir partits i persones de diferent sensibilitat política, social, ecologista, etcètera, per tal d'incidir de forma conjunta i organitzada en la vidal política local. Amb un projecte de poble que recollís el bo i millor d'una suma de propostes i objectius per a dur a terme i així, anar aconseguint fer de Ferreries un poble més actiu, emprenedor i solidari, on, l'extens teixit social n'havia de ser-ne protagonista.

D'aquesta manera, va néixer l'Agrupació d'electors, amb voluntat de ser reflex d'una manera de fer i de pensar d'un important sector del nostro poble. Volíem continuar la tasca a nivell local del que havia representat en l'àmbit insular l'Entesa de l'Esquerra de Menorca. De les arrels d'aquella estructura unitària, n'havia de sortir una nova branca que amb el pas del temps seguís disposada a dur a terme un treball seriós i coherent a Ferreries. I així ho hem anat fent en tots aquests anys.

Quan en aquests darrers mesos estan sorgint moltes veus que demanen, que exigeixen, més unitat dels moviments progressistes i d'esquerres, noltros ens demanam si a Ferreries hem fet prou des de l'Entesa per afavorir seguir sumant adhessions i consensos. I la resposta no és senzilla ni fàcil; sempre es podria haver fet més i millor, la nostra actitut no és d'autocomplaença. Si bé, també és cert que la nostra percepció és la d'haver-ho intentat sempre, hi ha que dir, que els límits que venen donats per la manca de temps i una insuficient infraestructura organitzativa, fan que a vegades el dia a dia de les tasques d'Ajuntament s'hàgin menjat molt la nostra capacitat de feina, no sempre hem arribat on volíem.

Ara, a pocs mesos d'unes noves eleccions municipals, ens trobam inmersos novament davant un repte: El de continuar oferint la nostra capacitat de feina, per tal de sumar entorn al que representa l'Entesa el maxim d'il·lusions, iniciatives i projectes. Creiem, sobretot en aquests moments, que és més necessari que mai fer possible que des de institucions com els ajuntaments, es faci una política participativa que només s'entengui com un servei a la ciutadania, mai, com un privilegi pels que un dia accepten una tasca política. També, seguir amb la voluntat de cercar punts en comú amb altres formacions, tant si és abans de les eleccions com després.

Vot per correu

Adjuntam un enllaç d'informació del què s'ha de fer per votar per correu a les eleccions de maig, si sabeu de gent que és a fora, que estudia, que serà de viatge etc. dia 24 de maig de 2015 animau-los a que votin per correu, cada vot compta i és molt important, ja ho sabeu prou bé. Animem i animau també els i les joves que voten per primera vegada a exercir el seu dret a vot. Aquí teniu l'enllaç:

http://www.correos.es/ss/Satellite/site/pagina-1363186877288/sidioma=es_ES

Bona Diada!

El poble de Menorca celebra amb molta alegria la Diada de Sant Antoni, torrades, glosats, balls fandangos i múltiples activitats són motius perfectes, una vegada més, per ajuntar-nos, apropar-nos i recordar-nos que som un poble amb arrels ben profundes de menorquinitat, saviesa, història, solidaritat, ben viu i que mira esperançat cap al futur. Però també una commemoració com aquesta ha de servir per seguir reivindicant i defensant una Menorca més pròspera, més autèntica, més ecològica, més humana, més social, més solidària.

Bona Diada de Sant Antoni!

L'Entesa ja és i ha estat assembleària

I és com Junts per Lô, com Ara Maó, com Més per Menorca. Sempre convé recordar que l'Entesa de l'Esquerra de Ferreries no és cap partit polític en sí, és una agrupació d'electors que aglutina gent independent de partits polítics, d'Esquerra Unida, de PSM, d'Esquerra Republicana, dels Verds, etc. És una agrupació oberta, que sorgeix de les bases, que funciona de forma assembleària, de fórmules participatives que fa temps que l'Entesa ja practica. Ens agradaria que moltes de les decisions que es prenen a Dalt la Sala vinguessin després del debat i el desig d'entre la gent del poble, la participació ciutadana en tots els sentits és un altre eix de la nostra forma de fer com a agrupació, cercam el consens per a les grans decisions de poble. Sempre farem feina per defensar el gran tresor de Ferreries: la seva gent i les entitats culturals, socials, esportives, artístiques, educatives, etc. que treballen per un poble millor. Però també treballarem per defensar Menorca de les urpes de l'especulació del nostre petit territori, de les platges, dels espais naturals, etc. Volem una Menorca oberta al món, el transport aeri és un problema cabdal a resoldre JA!

El nostre és un projecte obert a tota la gent de Ferreries. Hi vols participar?

Entesa de l'Esquerra de Ferreries

Ho haguéssim fet d'una altra manera

En política, com en moltes altres coses de la vida, es poden arribar als objectius proposats per camins i dreceres diferents, els qui governen solen utilitzar les formes, els canals i les vies de comunicació que creuen més adients per informar als ciutadans de la feina que es vol dur a terme. Per exemple, la forma de governar i de comunicar de l'actual govern del PP a l'ajuntament de Ferreries als partits polítics de l'oposició i a la gent en general és la que és, totalment respectable i legítima, però des de l'Entesa segurament moltes coses les haguéssim fet d'una altra manera. A saber:

-Ens arriba la notícia de que la gestió de la Sala Multifuncional ho durà a terme una empresa privada sota el control de l'ajuntament de Ferreries. Havíem entès que s'arribaria a un consens amb tots els partits polítics i amb algunes entitats de Ferreries per dur endavant aquesta gestió. L'Entesa ho haguéssim fet d'una altra manera.

-Ens va arribar per sorpresa de que ja teníem projecte Bulevard a l'antiga carretera general. Havíem entès que el millor era escoltar primer a la gent de Ferreries, als altres partits polítics i arribar a un consens per tenir un projecte conjunt. L'Entesa ho haguéssim fet d'una altra manera.

-No hem entès encara la decisió de tancar l'antic Museu de la Natura i posar-hi al seu lloc una exposició permanent de geologia de Menorca. Havíem entès que es tancava perquè no hi havia doblers per mantenir l'antic Museu de la Natura però van. sortir 30.000 € per a l'exposició de geologia de Menorca. L'Entesa ho haguéssim fet d'una altra manera.

I així un munt de temes que pensam que l'Entesa ho haguéssim fet d'una altra manera: Camí d'en Kane, projecte de s'Enclusa, el quiosc de Cala Mitjana, el pàrquing de Cala Galdana, el contacte i la comunicació amb les entitats, amb els centres educatius, amb l'Agenda Local 21... la gestió dels residus orgànics, el deute econòmic d'altres administracions, etc.

Entesa de l'Esquerra de Ferreries

Teixit associatiu de Ferreries

Seguim posant en valor el teixit associatiu que un poble tan petit com Ferreries té al seu abast i que disposa per a la seva gent. Molt poques persones deuen ser les que no estan ficades en alguna associació per diferents i diversos motius: per passar el seu temps lliure, per posar el seu cos i la seva ment en forma, per ajudar a créixer els joves, per ajudar a altres en qualsevol situació de risc, per difondre i fer conèixer la petita cultura de Ferreries, per conèixer les diferents arts que ens ajuden a expressar el nostre món interior, de defensa del nostre entorn i de la nostra natura, de camins, platges… música, pintura, teatre, folklore, ball, dansa, fotografia, esports, educació, natura, solidaritat, joventut, tercer món, poble, vesins, etc., segur que només de sentir alguna d'aquestes paraules ja ens vénen a la ment algunes associacions que fan feina desinteressadament per aconseguir els seus preuats objectius. Però, què ens falta, que els hi falta a aquestes associacions perquè meresquin més la consideraciò i la valoració de la resta de gent, de l'ajuntament, del Consell Insular, del Govern Balear? El teixit associatiu de Ferreries és enorme, és molt gran, aguanta l'embat i el temps de tot tipus de crisis… es mereix seguir-lo posant en valor, no ho trobau?

https://www.loomio.org/d/b5ExI7W2/teixit-associatiu-de-ferreries

 

A voltes amb el transport aeri

Seguim senses solucions a una necessitat vital per a la gent de Menorca. Tots ho sabem, hem de sortir de Menorca per no quedar-nos aïllats del món en tots els sentits: estudiants, esportistes, malalts, comerciants, empresaris, transportistes, gent en general, necessitam facilitats a l'hora de viatjar fora de la nostra illa, facilitats en forma de justos preus i freqüències de vols assequibles. De moment Europa no ens hi ha ajudat gaire, tampoc el govern central que de les Illes sembla que només n'espera seguir recaptant el màxim de diners possibles i de que nosaltres seguim acotant cap (aquest és un altre tema per xerrar-ne un altre dia però ja dèim d'entrada que no pot ser que de les nostres Illes s'en vagin més doblers que no n'entrin, i de que no ens queixem més sorollosament) i mentretant seguirem subvencionant AVES i altres "necessitats" de la gent de la Península o ens sentirem agreujats en comparar la nostra situació del transport aeri amb el de les Illes Canàries, per exemple, on existeix un vertader sistema de preus i freqüències assequibles per a la gent canària. D'altra banda també és greu la situació de fora cap a Menorca, és a dir de cara al turisme, de cara a la gent que ens visita. En els darrers anys ha crescut força a Menorca la dependència econòmica amb el turisme però no es posen les coses fàcils als turistes que volen venir a Menorca, sobretot en els preus i en les freqüències de vols i d'açò en surten beneficiades destinacions com Mallorca o Eivissa, clarament! . A tot això també hi hem d'afegir l'abús que exerceixen les companyies aèries quan arriben dates tan assenyalades com són les de Nadal, quasi quadriplicant els preus dels vols, amb el mal que fa a economies tan precàries com són les dels estudiants i les seves famílies. Estem a punt d'exhaurir una altra legislatura amb aquest important tema per a la gent de Menorca sense resoldre, ni de bon tros. Fins quan haurem d'esperar a tenir-ho definitivament resolt?