Sobreviure a la crisi

Ferreries, com qualsevol poble del món occidental, davant l'actual i greu situació social, política i econòmica que li ha tocat viure, ha tret el millor del seu tarannà per anar trempejant, com aquell qui diu, el temporal de la crisi. Açò ha estat així gràcies al treball constant i silent de persones i entitats que hi han posat tot el seu interès per ajudar als qui més necessiten del més bàsic per viure, fins i tot alguns per sobreviure, valoram molt positivament el que fan gent i entitats per a la gent més propera que passa necessitat. Entenem que els governants han de pensar, sobretot, en les persones, no deixar-les desemparades, no complicar-los la vida sinó facilitar el més necessari per anar tirant. No entenem decisions de caire social importants preses darrerament pels nostres governants que no faciliten precisament que la gent pugui viure amb una mica de solvència:

-La manca de finançament i l'interès en ajudar a les persones depenents, que no es poden valer per elles mateixes, que pateixen qualque malaltia... s'ha buidat de contingut la Llei de Dependència que tan bones perspectives tenia en el seu començament.

-Les davallades de pressupost en ajudes a les famílies amb infants que van a escola, tipus ajudes de menjador escolar, de material didàctic o de beques per seguir estudiant. Ens voldríem equivocar però molt ens temem que aquesta serà la generació de la qual poques persones podran gaudir dels privilegis d'una formació de qualitat, que facilitarà l 'avenç personal, cultural i professional de les persones.

-La poca sensibilitat vers les persones jubilades que viuen amb l'ai al cor perquè les seves pensions es troben de cada vegada més devaluades, amb els preus dels aliments, de les medecines, dels carburants, etc. que van pujant més i més. 

-Les prestacions socials de cada vegada estan més restringides, les persones aturades que no troben feina viuen amb el cor encongit perquè van passant els mesos i el límit per rebre aquestes ajudes es va atracant, tenen por de quedar sense res. En aquest sentit és preocupant la manca d'iniciatives en el foment de l'ocupació.

-La congelació del Salari Mínim Interprofessional tampoc ajuda a la tranquil-litat de la vida personal i familiar de les persones. Fixada actualment ens uns 645 euros al mes creiem que s'hauria de dignificar molt més la feina de qualsevol persona sigui la feina que sigui.

-El copagament en medicaments mitjançant la taxa de la targeta sanitària, les retallades en sanitat, etc. 

-Les pujades de la llum, de l'aigua, les pujades de l'IVA, etc.

Sort en tenim d'iniciatives privades en temes d'emergència social.