LA HISTÒRIA ES REPETEIX...
La crisi econòmica de 2008 va accentuar la centralització de la capacitat de decisió i de govern de l’Estat sobre les altres administracions més properes i coneixedores de la realitat social i econòmica dels seus territoris (autonòmiques, insulars i locals).
Així, la reforma constitucional espanyola de 2011 va modificar l'article 135 de la Constitució espanyola, establint en el text el concepte d'estabilitat pressupostària i que el pagament del deute públic fos el primer a pagar enfront de qualsevol altra despesa d l'Estat en els pressupostos generals, sense esmena o modificació possible.
Aquest article 135 va derivar en l’aprovació de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, la qual va desenvolupar aquests conceptes i definir el concepte i aplicació de la regla de despesa d’obligat compliment a totes les Administracions Públiques, obligant les administracions públiques a limitar la seva despesa pública per fer front a les necessitats de la ciutadania, sense tenir en compte la situació econòmica concreta de cada administració en aquell moment.
Aquesta Llei i l’aplicació de la regla de despesa han minvat substancialment l’autonomia i la suficiència financera de les Administracions Públiques i molt especialment de les corporacions locals per fer front a les múltiples necessitats del dia a dia en els seus municipis.
Des de llavors ençà, i ja en els darrers anys de millora de l’economia, l’Estat s’ha seguit endeutant i ha limitat la capacitat de despesa de les administracions -especialment dels ajuntaments-, obligant a reduir deute per damunt de tot, sense tenir present la situació econòmica i financera concreta de cada administració. És a dir, ha reduït deute públic a costa dels ajuntaments i les CCAA, a la vegada que els ha limitat la capacitat d’autonomia per donar les respostes amb solvència a les necessitats socials i econòmiques de la seva ciutadania.
Ara ens toca viure la situació d’estat d’alarma per la crisi sanitària provocada pels intents de contenció del contagi del coronavirus COVID-19, sobre la gestió de la qual ens estalviarem d’opinar a hores d’ara.
En aquests moments és tot una incertesa sebre quant temps s’allargarà el confinament de les persones, i per tant, l’abast de l’impacte econòmic i social que aquest tindrà sobre l’economia dels territoris.
La realitat és que les dues primeres setmanes de gestió de la crisi a nivell municipal han evidenciat que les limitacions de despesa pública i de la capacitat d’autogovern aquests darrers anys, no han ajudat gens a estar preparats per abordar situacions d’aquesta magnitud.
En aquest sentit, el Govern de l’Estat ja ha anunciat mesures econòmiques per fer front a la situació, les quals consideram del tot insuficients. Entre aquestes mesures es troba la mobilització de fons a través de les CCAA per donar respostes a situacions socials d’emergència i que permetrà l’aplicació dels superàvits de les altres administracions que fins ara no els ha deixat emprar, però només per a despesa social. Aquestes mesures atempten novament contra la capacitat d’autogovern dels ajuntaments, que són els que millor coneixen la realitat social i econòmica dels seus territoris.
Des dels ajuntaments esteim desbordats per la situació, i tenim clar que aquestes dues setmanes esteim en una primera fase de la crisi, durant la qual s’ha realitzat la diagnosi i detecció de l’abast de les necessitats més urgents a atendre, que bàsicament s’han centrat a donar respostes a les persones que més ho necessiten, els col·lectius d’especial vulnerabilitat i persones amb alt risc de contagi, concretament destinades a la cobertura de necessitats bàsiques.
Tot i així, tenim clar que si aquesta situació s’allarga entrarem en una nova dimensió, en una crisi econòmica profunda durant la qual els ajuntaments haurem d’estar preparats per abordar-la de forma pautada en la mesura de l’evolució que vagi tenint aquesta crisi sanitària, i probablement s’hauran d’anar prenent mesures graduals en funció de la situació concreta de cada moment.
Per abordar aquesta situació, des dels ajuntaments necessitam les mans lliures, i per açò, hauríem de reclamar al Govern de l’Estat mesures descentralitzadores per donar respostes adequades a la situació de cada territori, com poden ser entre d’altres:
- 1- Que es pugui disposar del superàvit per a les necessitats concretes dels respectius municipis, siguin socials o econòmiques.
- 2- Que es canalitzin ja a totes les administracions públiques, els fons de contingència social anunciats pel Govern de l’Estat.
- 3- Que una vegada passat el període d’estat d’alarma, s’abordi sense més demora el sistema de finançament de les comunitat autònomes i dels municipis.
- 4- Que una vegada passat el període d’estat d’alarma, el Govern de l’Estat es comprometi fermament a donar respostes immediates a les problemàtiques històriques dels territoris per abordar amb garanties el restabliment de les seves economies (entre elles, la millora de la connectivitat aèria de les Illes, i especialment a Menorca).
A.E. Entesa de l’Esquerra de Ferreries
Dissabte, 28 de març de 2020
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada
Escriu un comentari